Miopia

El passat mes de novembre el govern de Palau va decidir revisar l'impost de l'IBI un 16,02% de promig. Com sabeu l'IBI és un impost que paguem tots pel fet de tenir una vivenda i que és una de les principals fonts d’ingressos per l’Ajuntament per tal de fer front als serveis que ens ofereix.

Actualment hi ha una creixent preocupació sobre l’accés a l’habitatge per part, especialment, dels joves que es volen emancipar. Els preus dels pisos són elevats i les hipoteques s’han tornat prohibitives, essent pràcticament impossible afrontar-les de forma individual. Els contractes laborals, en ocasions, són precaris i temporals i tot plegat no ajuda massa a crear un clima de confiança i estabilitat econòmica. A tot això cal afegir-hi, en el cas de Palau, l’excessiva pressió fiscal que el govern municipal ha decidit aplicar sobre l’habitatge (mitjançant l’impost de l’IBI).
D’acord amb el que diu l’article 47 de la Constitución Espanyola i l’article 47 de l’Estatut de Catalunya, cal que els organismes públics vetllin i facilitin l’accés a l’habitatge als que no en tenen, i al nostre entendre, els que tenen habitatge que puguin mantenir-lo.
Així mateix, som conscients que si volem rebre serveis de l’administració local, és necessari que tingui la capacitat econòmica suficient per poder prestar els serveis indispensables que requereix la població.

Cal però, saber llegir la situació econòmica i social del moment: el sector de la construcció en recessió, l’augment de l’atur, revisions salarials contingudes, les revisions de les hipoteques a l’alça, etc.

Aquesta situació té un impacte directe a les arques municipals provocant que els ingressos provinents del sector de la construcció es vegin reduïts de manera important.
En aquesta situació, es fàcil caure en el parany de voler compensar aquests ingressos que no es recaptaran per via de la concessió de llicencies d’obres i plusvàlues de compra venta d’immobles per una major i desmesurada pressió fiscal de l’IBI.

El resultat és que les veïnes i veïns del municipi acaben tenint menys poder adquisitiu. Per això, creiem que, en una època de vaques flaques, cal
ser molt curosos en l’elaboració dels pressupostos municipals, on cada partida
de despeses ha de ser degudament justificada, com a mínim per consideració amb
l’esforç econòmic que fan les veïnes i veïns del municipi. És a dir, dedicar els
diners a allò estrictament necessari i deixar per temps millors allò que es
superflu i secundari.

Sembla que el govern de Palau no pensa d’aquesta manera i per això ha decidit que enguany es gastarà 88.000 € en publicitat i propaganda, incrementar un 50% els costos del govern respecte els pressupostos de l’any anterior, rebaixar en 10.000 € la partida destinada a atenció assistencial, a gastar-se 60.000 en adaptar provisionalment el Centre Cívic com dependències municipals i uns 60.000 a Can Rahull, tot per una mala planificació del trasllat (a part de no tenir projecte i haver d’estar entre 3 i 4 anys en aquesta situació), a reduir les partides destinades a joves i promoció de l’esport, a no millorar serveis com el transport, instal·lacions com l’Esplai, no ser capaç de generar ni un sol Euro d’inversió pròpia i ha haver de recórrer a dos crèdits (502.000 €) per dur a terme inversions, algunes de les quals tindran caràcter temporal, etc.
Creiem que s’hagués pogut fer molt millor i, sobretot, considerar l’important esforç dels contribuents.

Proposem que en el proper pressupost s’incorpori una partida per comprar un joc d’ulleres per corregir la miopia del govern, segur que tots hi sortirem guanyant.