És el quart número de la revista i encara no n'hi ha hagut cap que hagi arribat a l'hora.En aquesta ocasió però, el retard ha estat de rècord, 19 dies!!
Es pot acceptar que una revista municipal de caràcter bimensual arribi amb tants dies de retard?
Nosaltres considerem que no, que no és acceptable. Cal que l'equip de govern es prengui les coses seriosament i de forma rigurosa.
Molt podríem parlar de la revista. Afortunadament i gràcies a la nostra insistència i comentaris a diferents regidores i regidors del govern, la revista no és tant un espai de comunicació dels regidors i és una mica més un espai d'informació. No obstant encara queda molt camí per recòrrer per que sigui una veritable revista d'informació municipal i no partidista.
Tornem al tema de l'endarreriment. Resulta que als partits de l'oposició ens fan entregar els escrits amb un mes d'antel·lació (força exagerat si es pretén que realment es pugui parlar de temes d'actualitat) . En aquesta ocasió podríem dir que pràcticament hem entregat l'escrit amb dos mesos d'antel·lació!!! (bé de fet faltarien 11 dies per que fos cert).
Com es pot pretendre que això sigui una revista informativa? Com es pot pretendre d'aquesta manera que hi hagi igualtat d'oportunitat política?
Amb la nova revista l'oposició té menys oportunitats d'expressar la seva opinió
Per altra banda, amb la reducció de la periodicitat, passant d'un mes a dos mesos, però mantenint el matex número de pàgines, el que s'ha fet és que l'oposició tingui la meitat d'oportunitats d'expressar la seva opinió. Això no passa en el cas del govern ja que hi ha força articles que són dels propis regidors.
La revista "La veu de Palau" visualitza la manca d'austeritat econòmica del municipi
En els pressupostos del 2008 s'ha pogut veure el que l'equip de govern anava negant fins aleshores i és que la revista municipal ha tingut un increment de preu considerable, passant dels 25.000 del pressupost del 2007 als 40.000 del presspost del 2008!!
La revista desaprofita molts espais, inclou moltes fotografies que no s'identifiquen amb el municipi i una portada a tota pàgina que està mancada de contingut. En aquest número en tenim un exemple clar en les pàgines que es tracta del tema de l'aigua en la qual no n'hi ha cap de Palau.
Per saber de que estem parlant, només cal comparar la revista de Palau amb la revista de Sant Celoni. Tot i tenir algunes semblances, la revista de Sant Celoni, té una clara vocació informativa, no es propagandística, és rigurosa i d'una presentació austera.
Tot això ho paguem les palauenques i els palauencs! Però això sembla no importar a l'equip de govern.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada